En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
En l'àmbit de l'esport, l'expressió apretón equival a esprint en català i designa l'acceleració ràpida de la velocitat amb què un corredor intenta d'avançar els adversaris, especialment en la proximitat de la meta. Per exemple:
En Roc va guanyar la cursa gràcies a l'esprint final.
Aquesta [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos sintagmes coordinats per la conjunció ni, el verb es pot usar tant en singular com en plural. Per exemple:
No ha/han vingut ni l'un ni l'altre.
Cap professor ni cap alumne no va/van presentar-se a la reunió.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
sucre o sense?
A la nostra botiga tenim pa amb gluten i sense.
A més a més, en certs contextos també es pot optar per elidir el complement de la preposició amb i mantenir el de la preposició sense. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta estructura, estilísticament més marcada, és pròpia de textos [...]
L'expressió acabar amb té diversos significats. D'una banda, vol dir 'acordar'. Per exemple:
Vam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe.
D'altra banda, té el significat de 'concloure amb'. Per exemple:
La festa va acabar amb un brindis.
Finalment, es pot usar també amb el sentit de 'posar fi [...]
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
Estil musical derivat del house, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza pel caràcter psicodèlic i repetitiu, l'ús d'instruments electrònics i les lletres recitades. [...]
Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica. [...]